Pintura d’Amat Bellés (2011) situada en l’ermitori de Sant Pau, a l’esquerra del presbiteri (costat de l’evangeli, deien abans), tocant a la porta de la sagristia.

Representa l’aparició (segona meitat del segle XVI) de Sant Pau vestit de pelegrí o romer, (el pelegrí que va a Roma),  a uns pastors del mas de Bellmunt que es queixaven de l’aigua insana i el fangar que hi havia. La tradició els diu Sans i Melians.

Amb l’aigua de la seua carabasseta purifica, Sant Pau, l’aigua insana (licor doliente com indica  una inscripció del mateix presbiteri). Els diu que beguen i que es renten amb l’aigua nova. El centre del quadre és justament l’aigua que Sant Pau vessa , molt neta, que fa que la resta d’aigua, ennegrida, es torne també neta. Els cristians veiem una clara al.lusió a la renovació del baptisme.

Uns pastors en fan cas, uns altres s’ho estan pensant  i un altre clarament no ho accepta.