Va sorgir l’ermita de l’Esperança a principis del segle XV per la devoció particular de Bernat Fort (1350-1425) que va ser degà de la catedral de Sogorb i més avant canonge de la catedral de València. 

Va voler alçar cap a 1410 una capella lateral en la parròquia d’Albocàsser, però desaveniències  amb el clergat  del poble el van portar a abandonar la idea i va decidir bastir una ermita «sots  invocació de Nostra Senyora de Sperança».

Cap a 1412 ja estava finalitzada. Bernat Fort va fundar eixe any un benefici a l’ermita.