S’alça sobre  les bases del que havia estat la primitiva església del poble, documentada ja en 1360, dedicada també a la Verge Maria en l’advocació de l’Assumpció. Este títol està en relació amb la gran devoció que el rei Jaume I li tenia, cosa que es veu en tantes i tantes esglésies valencianes, dedicades també a la Mare de Déu de l’Assumpció. 

La seua tipologia correspon a un tipus de temple molt escampat per eixes dades a les nostres contrades amb un barroc sever i sense molts elements de decoració: façana rectangular llisa, treballada tota ella en pedra carreu, rematada per un rebanc sobre el que se situa un fris i ampit recte amb dues piràmides i quatre boles.

La portada, de gran planitut i d’un sol cos, amb nínxol per a la imatge de la titular. L’actual substitueix, des de l’any 1986, la de finals del segle XVII, desfeta en la persecució. (Es pot mirar la foto corresponent.)

Al costat esquerre de la façana trobem el campanar, adossat, de planta quadrada, amb escala interior «a la castellana». Estan ben marcats els diferents cossos en que es divideix.