Fet en 1871  pel fuster León Chillida, de Cinctorres.

EL CANCELL DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ALBOCÀSSER 

ALBOCÀSSER I CINCTORRES

El dia 10 de setembre de 1871 el vicari de la parroquia d’Albocàsser, Mossén Eugenio Chillida Pastor, va batejar una xiqueta anomenada María Gracia Chillida Aguilella. Com diu literalment la partida (Volum X, f. 418 v, nº 86) “nació a las doce de la noche del día anterior. Hija de los consortes León Chillida, carpintero, de Cinctorres, y Francisca Aguilella, de Onda. Abuelos paternos, León Chillida, de Cinctorres, i Benita Planell, de Ares del Maestre. Maternos, Miguel Aguilella y Francisca Sansano, de Onda. Padrinos, Domingo María Bellés y Dª Angeles Coloma, de San Mateo.” 

El 4 de Juliol de 1873 és batejat un altre fill de la mateixa familia, anomenat Joaquín Chillida Aguilella (Volum X, f. 473 v,    nº 71). Les dades de pares i avis, són les mateixes de l’anterior. Canvien els padrins, que són Francisco Puig, de Catí y Maria Navarro, de ésta. Este segon bateig el celebra i el firma “José Joaquín Chillida, cura propio de la parroquia.”

         Totes estes dades, tan revoltes, ens parlen de la relació que va existir entre Cinctorres i Albocàsser a travès del Rector o cura propio, com escriu ell, d’Albocàsser. Justament es tracta del rector que més anys ha estat ací com a rector. Des de 1859 fins a Setembre   de 1901. Sumen 41 anys efectius, i un poc més en que, per malaltia, va tindre, primer, un Cura Regente, i després un Cura ecónomo que anaven suplint-lo. Va morir ací  el 12 de Setembre de 1901 als 75 anys.”Reblandecimiento cerebral” és la causa de la seua mort segons la partida de defunció (T 12, f. 25, nº 71). La mateixa partida el reconeix com Cura Párroco Arcipreste. Va ser enterrat al níxol F, nº 19, 2ª fila del nostre cementeri.

         Mossén José Joaquín Chillida Pastor era de Cinctorres. El seu germá Eugenio, també capellà, era, com hem dit, el vicari de la parroquia d’Albocàsser. Una germana fadrina, Dolores, va viure amb ells i va morir ací el 20 de Gener de 1891, (T XI, f 48 vto, nº 4). Està enterrada també en el níxol F, nº 18, fila 2ª. Mossén Eugenio va morir  en 1885, el 14 de Març,  i està enterrat en  F, nº 16, 2ª fila. Hi ha també el níxol F, nº 17, 2ª fila en què està enterrada Teresa Pastor Balaguer, que bé podia ser la mare, que era de Vallibona. Lògicament, hauria mort abans que ell, però no hem trobat les dades.

Mossén José Joaquín, no sabem tampoc en quin moment, va facilitar que vinguera al poble i s’hi establira com a fuster el seu nebot León, el pare dels dos xiquets que abans hem anomenat. 

La relació entre Albocàsser i Cinctorres no acaba ací: En 1873 naix a Cinctorres Maria, una xiqueta filla de José Polo i de Teresa García. Li diuen, per tant, Maria Polo García. Son pare era militar carlí o al menys  va ser un més dels qui van engrosar les files carlines. El cas és que després de la última guerra carlina, acabada en 1876, se’n va tindre que anar de Cinctorres.

    Mossén José Joaquín, en veure aquella família amb dificultats tan grosses, va decidir ajudar afillant-se la xiqueta María. L’any 1876, quan la xiqueta tenia tres anys, se la va portar ací al poble. La van criar com a pròpia i ací es va quedar per a sempre. Ací va ser coneguda com a “Maria del retor” (no hem de confondre, a esta Maria, amb la Maria que va servir, més avant a Mossén Leandro Colom, i que també li deien alguns Maria del retor), precisament perquè ell se la va afillar. Maria es va casar amb Bernardo Boix Boix. Van tindre una llarga família de cinc fills. 

Donats els entrebancs que dificultaven els desplaçaments, poc va tornar, la xiqueta, a Cinctorres, i poc va poder veure els pares ni els germans. La seua família va ser la d’ací. Una vegada un germà de Maria va vindre ací al poble i va estar  uns dies per a visitar les coves de la Valltorta. Tots el cridaven “Polet”, pel cognom.

León  ens interessa especialment perquè, com diu el libre de bateigs, era fuster, i dels bons, si jutjem les obres que ens ha deixat i que coneixem. Ell n’és l’autor de l’artístic cancell  de la nostra església, el que tenim ara mateix.

Com va publicar Mossén José Miralles Sales (“La Muy Leal y Noble Villa de Albocàcer”, pàg. 186) i ens hem fet eco moltes vegades nosaltres mateixos, a León Chillida Planell se li va encarregar de fer el cancell. El va treballar en 1871, el mateix any que li van batejar la xiqueta que acabava de tindre. Se li va pagar amb els diners que el P. Mariano Febrer havia deixat en el testament per a millores de la parròquia. Feia llavors un any de la mort del P. Mariano, que va ser en 1870.

         Es va casar, León Chillida Planell, el fuster, amb Francisca Aguilella Sansano, d’Onda. Pensem que ella podia ser germana de Mossén Salvador Aguilella, també d’Onda, que va ser vicari d’ací pels anys 1906 i següents. Ens trobaríem, per tant, en este cas, que el nebot del rector de la parroquia es casa amb la germana d’un capellà jove, que, més avant, serà vicari de la mateixa parròquia. 

Com a bon cinctorrà, León  va voler per a la xiqueta el nom de María Gracia, que a Cinctorres és tan freqüent com ací Pau o Paula. Allí tenen com a patrona la Mare de Déu de Gràcia, venerada en una notable ermita. Però també tenim en compte que li apadrinen la xiqueta Domingo María Bellés i  Angeles Coloma, a la que se li dóna el tractament de Dª. Tot açò significa que  tenien un prestigi entre la gent d’Albocàsser, ja que busquen al matrimoni que dóna origen als germans Bellés-Coloma, popularment  coneguts com “els Bellesos” que vivien a la plaça de l’església i van ser l’un metge, l’altre  boticari, l’altre advocat, etc.

Al segon fill li posa Joaquín, com el tio capellà.     

EL CANCELL 

         El nostre cancell, fet per León Chillida, està estructurat  en la forma habitual, amb tres costats, amb angles aixamfranats i portes a cada un dels costats, essent la del centre doble, per tal d´obrir-se a la nau central i permetre en les grans solemnitats l´accés de les imatges i processons. 

         Encimbellat per gerrons, mostra pilastres acanalades de capitell compost  que tenen en els nets de les seues bases motius de talls vegetals. La major ornamentació però és mostra en l´anvers de la porta central, on,  dins de cercles,  hi figuren quatre figures geomètriques a  partir de motius vegetals i dues mostren insígnies episcopals, com el bàcul, la mitra, la creu patriarcal i insígnies papals, com la tiara i les claus. A ran del mur de la façana, hi ha uns escuts, un dels quals pareix eclesiàstic, si bé desconeixem de qui puguen ser. En el centre del sostre, on hi ha la llum, veiem un altre cercle format per raigs i tancat per núvols.

         Les portes laterals mostren un disseny circular molt notable. 

         Tot i que hi ha certa duresa en el traçat de la gúbia i tosquetat en la talla, este cancell, dels pocs que a hores d´ara encara tenim als pobles de les nostres contrades, és molt bona mostra d´un tipus de quefer d’uns artesans, que cap a darreries del segle XIX anavent veient com l´antic treball de la fusta anava entrant ja en la recta de la fabricació en sèrie.  

Encara que l’obra més important del fuster León Chillida va ser el cancell de l’església d’Albocàsser, existeixen tres taules primorosament treballades, fetes per ell, i conegudes com a fetes per ell. Les taules tenen  les seues ventalles ben tallades, quasi esculpides.

Ell les va fer, una per a la família de Tono Pitarch i Mauleta Melià, l’altra per a la família de Vicent Melià  i Antónia Escrig i l’altra per a  Bernardo Boix Boix i Maria Polo García. Avui les tenen, una,  Manuel Boix Ferrando, l’altra Dolores Pitarch Sanjuán i l’altra Pura Boix Melià. Els agraïm la seua col.laboració.

         Agraïm especialment a Ferran Olucha que ens ha ajudat en la descripció artística del cancell.

Antoni Melià Fortuna i   Joaquín Roca Albalat