EL ROSARI CANTAT D’ALBOCÀSSER

Aquest és el Rosari que durant molts anys, els rosarieros, especialment, i tots els devots en general, han cantat pels carrers d’Albocàsser.

Fa un temps es cantava quasi tots els diumenges de l’any i per dues vegades: pel matí, el rosari de l’aurora, després de la despertà, i per la vesprada, ja a poqueta nit, se’n cantava un altre. Els dirigia un rosariero i discorria pels carrers habituals de les processons.
El de la vesprada es solia celebrar pels difunts. Quan algun difunt estava de cos present en diumenge, el rosari arribava fins a la casa mortuòria, on es cantava i es resava un misteri. Després la processó del rosari seguia pels llocs de costum.

Actualment encara cantem la Despertà i el rosari de l’aurora el dia de Pasqua de Resurrecció i el dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, per la volta de la processó, i acompanyats per uns quants músics de la banda.
El Diumenge de Rams per la vesprada anem en processó al Calvari. En anar, cantem el Miserere tradicional. En arribar, es recorren les Creus cantant i resant, i en acabar, eixint per la mateixa porta que hem entrat, la del carrer de darrere de l’església (Calle tras Yglesia diu encara un taulellet) cantem el rosari, també amb acompanyament de la banda de música. Acabem en l’església. Els que porten les peanyes, els de les atxes, els
cantors i tots els que ho desitgen així, van amb el capot negre tradicional.
Com sempre es cantava el Rosari en Diumenge, els misteris són els gloriosos, encara que, en eixe Diumenge de Rams, que hem llegit en les lectures de la Missa, la passió i la mort de Jesús, seria millor cantar els misteris de dolor. Per ara només coneixem les lletres dels misteris gloriosos:

-Primer misteri:
Oh Jesús triunfante de la muerte y vicio, pésame, Señor de haberos ofendido.
Por ser vos quien sois, dulce Jesús mío, pésame, Señor de haberos ofendido.
-Segon misteri:
Oh Jesús que al cielo subes con tus hijos, pésame, Señor…
Por ser vos quien sois…
-Tercer misteri:
Oh Jesús que envías tu fuego divino, pésame. Señor…
Por ser vos quien sois…
-Quart misteri:
Oh Jesús que a tu Madre llevas al Empíreo, pésame, Señor…
Por ser vos quien sois…
-Cinquè misteri:
O flor que coronas tu rosal divino, pésame, Señor…
Por ser vos quien sois…
                                                                                               SALVE

Salve, Virgen pura.                             2- Tus hermosos ojos                             4- Tu rosario es

Salve, Virgen Madre.                               llenos de piedades                                   cadena muy grande

Salve, Virgen bella.                                  a nosotros vuelve,                                   que con ella atas

Reina Virgen, salve.                                 Soberana Madre.                                      al dragón infame.

1- Pecadores somos                                3- Los veinte misterios                           5- Los devotos son

     de quien eres madre.                              son veinte rosales                                    que cantan la Salve.

     Ea, pues, Señora,                                      que sirven de alivio                                  Al cielo se suban

    no nos desampares.                                 para los mortales.                                      para siempre. Amén.

 

El parenostre nº 1, l’avemaria nº 1 i el glòria nº 1 s’empren formant unitat.

També el parenostre nº 2, l’avemaria nº 2 i el glòria nº 2 no només combinen molt bé,és que són, tots tres, el mateix tema, com fàcilemnt es pot observar.

Hem trobat 7 melodies amb la lletra de l’avemaria. Cada una per als seus temps. Per exemple, l’avemaria que es cantava els tercer diumenge de mes, que es dedicava a l’Eucaristia i es feia la processó amb la custòdia  per dins de l’església, té una melodia treta d’un cant eucarístic: Altísimo Señor… També es cantava amb lletra llatina: Sacris solemniis… No he aclarit encara quines particularitats tenien i per què es cantava una avemaria o
una altra. Només tinc constància de la del tercer diumenge de mes, diumenge del Nostre Senyor. El tema musical és el d’un Sacris solemniis no gregorià, que és el mateix del cant eucarístic “Altíssimo Señor”.
L’avemaria nº 3, la del valset es canta encara, acompanyada per un grup de músics de la banda, quan anem a romeria a Sant Pau el dimarts després de Pentecostés.
Durant uns anys, em reunia de tant en tant amb Pedro Boix Boix (d.e.p) i m’anava cantant cants dels que no teníem partitura. Jo transcrivia la música.
El Rosari Cantat n’és un exemple. En vindran més, ja que el material acumulat és prou: Himnes, gojos, peces d’alguns músics del poble com Ismael Segarra i J. Francisco Bellmunt…
Precisament és una mala notícia que totes les peces d’aquests autors (i almenys una de meua, “Assumpta és Maria in coelum”, a 4 v.m. i orgue, que vam assajar i cantar ací, de la que no tenia més partitures) van desaparèixer de l’arxiu musical de la Parròquia d’Albocàsser. Personalment tinc una hipòtesi que explicaria el fet. Un pare jesuita arreplegava peces de músics valencians per fer una edició ben detallada. Va parlar amb mi, em va explicar el pla de publicació i em va demanar si tenia a mà alguna composició  meua.
Penso, però no ho vaig veure, que va regirar l’arxiu musical de la Parròquia, va prendre les peces i no va fer fotocòpies ni va tornar els originals. Va morir molt prompte. Quan jo vaig arribar ací al poble de rector, em vaig donar compte de tot el que hi faltava, però ell ja havia mort i ningú em va poder donar explicació d’on podria estar el material.

-Els misteris: En la partitura només ‘hem posat una lletra, ja que tradicionalment n’hi havien 15 (cinc gloriosos, cinc joiosos i cinc dolorosos). Fa uns anys, el Papa en va  afegir 5 més, que són el lluminosos.  Procurarem replegar les lletres  dels quinze misteris tradicionals.